Carta de l'acte final de la Marató de TV3

Estimat amic o amiga,

Com cada any, pels volts de Nadal, arriba la Marató de TV3. Aquest any és especial, en fa vint que la celebrem i això són molts anys.

Aquesta marató, però, és especial perquè va de vosaltres, els que heu rebut un òrgan, o un teixit, en un trasplantament. I, també de vosaltres, aquells que des de la més absoluta generositat i, sovint, des d’un immens dolor, heu estat donants.

Vull dir-te que en el nostre dia a dia, en la realitat que visc jo, la gent sempre té pressa, viu ràpid, sense fixar-se gaire en les petites coses. Sense donar gaire valor a coses com la vida i la salut que tenim. I és que ara, en l’època que vivim sembla que això de la salut ho pugui tenir tothom. Que com que la ciència ha avançat tant, totes les malalties i discapacitats es poden curar. I no és així, tu ho saps. Ho has viscut, per desgràcia, en primera línia.

Sé que et costa d’ entendre, de vegades, d’acceptar. La gent sense cap problema, lluita per aconseguir un mòbil més luxós, un cotxe nou, unes vacances...; però tu, lluites per sobreviure, per intentar imaginar com seria la vida si tinguessis el cor bé, o els pulmons, o el ulls. T’esforces per pensar que aniràs més lluny de l’operació i que, llavors podràs fer totes les coses que ara no pots fer.

Potser estàs esperant un trasplantament urgent, i, en la teva tristesa i intranquil•litat, mires la gent del teu voltant i penses: “Quina sort que tenen! “El que donaria jo, per ser un d’ells”. “Potser estàs desanimat per l’espera i pel futur desdibuixat que tens al davant”. Però deixa’m que et digui una cosa: tot anirà bé, te’n sortiràs i viuràs amb més ganes que abans..., com si haguessis tornat a néixer. Perquè hi ha segones oportunitats, i terceres si cal, que són meravelloses i que val la pena viure-les.

Avui, des de l’Institut de Matadepera volem dir-te que et fem costat, que sabem que el teu somni i la teva esperança són aquí al tombar. La Marató ens ajudarà a fer-los realitat perquè sacseja els cors i les butxaques. Però és des de la teva força, des del teu coratge, que es realitzaran.

Gràcies per haver-nos explicat el que sents i el que vius. Gràcies per haver-nos transmès la teva il•lusió, la teva esperança, les teves ganes de viure, i la teva generositat...

Som tots plegats, però, especialment tu, vosaltres, els qui espereu i els qui heu donat que:

“Ens doneu força per superar els obstacles.
“Ens doneu força per creuar l’oceà”

Institut Matadepera
Desembre 2011