Catalunya, terra pagesa

Aquest és el  nom del reportatge  fotogràfic  que les classes de 3r vam anar a visitar el dilluns, 16 de gener, a última hora de la tarda.
Aquesta  exposició  està instal·lada de manera temporal al Casal de Cultura de Matadepera, en commemoració del 35è aniversari del Consell Agrari de Catalunya.
L’explicació la va fer un noi que es deia Pol i que ens ho va explicar força bé, tot i haver d’anar ràpid perquè ens havien reclamat com a públic del programa Divendres de TV3.
L’exposició recollia fotografies de paisatges diversos que anaven des del clima mediterrani fins a un clima atlàntic. S’hi podien apreciar tant fotos dels cultius d’arròs del Delta de l’Ebre com paisatges de muntanya més abruptes com serien els del nord de Catalunya o els dels costat del Massís del Montgrí.
Tota aquesta biodiversitat és el resultat del treball dels pagesos, que han treballat la terra fins al punt d’haver arribat a canviar el paisatge. Aquesta gent  ha treballat molt dur, molt sovint a la intempèrie. Ara alguns tenen estudis, són enginyers agrícoles, tot i que de vegades se’ls posa l’estereotip  de gent poc formada.
Tot i això hi ha amenaces per als pagesos, començant per la mitjana d’edat. El 50% de ramaders o agricultors té més 60 anys. La gent jove s’incorpora a la feina amb dificultats: les terres, els papers, la formació, la motivació… això fa que cada vegada es redueixi  més aquest sector.
Un altre inconvenient és la pèrdua d’espais ramaders i agrícoles. Només per posar un exemple, a la província de Barcelona s’ha perdut un 60% de l’espai abans destinat a aquestes activitats. Hi ha zones, però, que es protegeixen perquè si no l’espai urbà se les menjaria.
L’última amenaça dels pagesos són les grans marques. En especial les tres empreses distribuïdores d’aliments, Eroski, Mercadona i Carrefour, que controlen un 55 % de la producció d’aliments. Això suposa que el marge de benefici el posa el distribuïdor i per tant el productor hi surt perdent. Les administracions haurien de regular normes sobre la producció i comercialització dels aliments, però no és així i cada vegada hi ha un major nombre d’aliments importats. Els sector primari, per tant, es redueix considerablement.
Esperem que hi hagi joves emprenedors que tornin a posar en marxa aquesta gran professió que sembla menys important del que és en realitat.

Marta Llaudó 3r D